Homes i dones del cap dret. D'esquena al mar i a la muntanya; Completament al marge de l'activitat industrial; Sota una col, canta el poeta: Des d'una àrea de servei, La meva terra és com un parrac grapejat; Un país vençut pel davant I pel darrere; D'atrotinada dignitat. Adéu turons amics, Adéu rieres, Boscos d'alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, Adéu estrelles, Adéu al mar pur de cristalls i de turqueses. Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant: Sona una guitarra I el solet no vol surtir; A veure la terra promesa Com fa el seu darrer sospir. Hola pudors d'inferns, Brutes i abjectes; D'animals escorxats, sentor de sang i merda. Adéu olors d'abans: Fenc, trepadella; D'espígol dolç i farigola a l'escudella. Adéu amor, bonica, La millor amiga, Adéu rateta que escombrava l'escaleta. I allà a sota una col, Canta el poeta: Homes i dones del cap dret, Adéu per sempre.