Me'n vaig, aquí tampoc no és a casa; La dolçor dels teus besos m'havia enganyat. No sóc fràgil, ho sento; T'estimo de tot cor però viuré sense tu. Roses pansides pels racons, Vestits de núvia apedaçats, La clau i el duro del meu cor I el futur s'ha tornat passat. Me'n vaig, aquí tampoc no és a casa; L'olor de la teva pell m'havia enganyat. Potser sí que sóc fràgil; Però la meva fragilitat no és comercial. Música, darrera amiga; Fes-nos savis i ingràvids, lliura'ns del dolor. He d'anar-me'n a casa, L'únic problema és que mai no l'he trobat.