En llevar-me cada dia Tinc un minut de desconcert; Qui sóc? Què faig? ...i què tinc? Faig inventari i ho veig: Tinc vida; Arregladeta i feta a mida, Circumstancial i eixerida; Deixondida sota la pluja i el sol. Vida; Bogeria desvergonyida, Provisional però escotorida; No ens siguis cruel ni ensopida, no. Causes perdudes, Ja podeu comptar amb mi Per posar en qüestió tot el que sembla bo. Dones barbudes, Homes pelats, vestals mamelludes; No els demanis pas què fan, fan la viu-viu. Tot el que dic són mentides, Tot el que dic són veritats; Al final són les mateixes parides Les dels herois i els covards. Vida; De tots colors, de totes mides, Feta de temps i d'autopistes Que porten als lloc més sinistres del món. Vida; He fet un baixon però tinc vida, Provisional però escotorida; No em siguis cruel ni ensopida, no.