Vida interior d'un lluç, miracle de miracles; Capbussat evitant palangres d'il·lusió. Aquest és el seu món, aquest és el seu karma; Les pagellides encara ho tenen pitjor, Neixen i moren aferrades al seu roc. Badocs iridescents, hi ha peixos sota l'aigua Que són com internautes buscant no sé què; Confessen i combreguen plàncton de penombra; No riuen ni ploren, no fan res. Des d'un cafè del port jo admiro les senyores, Comprenc que deu semblar-vos un passatemps obtús; No sóc artista plàstic, ni tan sols turista; De tant en tant vesso una llàgrima de lluç.