Hi ha qui es lleva i s'empatolla, S'adorm i no pot callar; és d'una eloqüència trista el seu alenar. També hi ha el que calla sempre, Sembla que quan vol parlar Se li esbraven les paraules dintre el pap. Putes paraules, buides i amargues, Dites, refranys i cançons. Terra a l'Havana, tocacampanes Amb sandàlies i mitjons. "He dit" ...diuen als discursos; Ha dit el conferenciant. La claca s'aixeca i pica de mans. Clausurada l'assemblea, escolta què diu la gent; La xicota diu al xicot: "hem de parlar". Hem de parlar d'això que ens passa I de tot el que ens pot passar I del sol que tot ens ho eixuga I de la pluja que ho deixa moll. I si callem d'una vegada? Foteu el favor de callar! I que parli l'oracle mut, Que cantin les muses en si bemoll. Putes paraules, contes de fades, Sopars de duro avorrits; Veles i amarres, terres estranyes, Dones nues i mosquits. Putes paraules, nimfes i faunes, Naufraguen les emocions. Burros que volen, àngels que cauen; Sagues, faules i sermons (...i cançons).