Iaia, porta'm a la platja a veure dones nues A l'aigua tèbia hi neden Tres llobarros fusiformes amarats de plata Passen núvols idiotes, ombres de gavines I mentre els poetes Vaguen entre megahertzs i versos complexos S'encenen els focs de rabassa amb carbonet portat de casa Els peixos creats el cinqué dia, ens els fem el sisè a la brasa I els tabals criden tothom a dinar Dones nues a la platja, de natges compactes Adormides somien Llunes, flors miraculoses, crustacis abstractes Dansen tribus circumspectes, romaní i baladres I un farmacèutic canta Dones nues a la platja, nimfes perfumades