I si no t'espantes Quan saps que tu podries I és que així és la por, Que no hi res més Que mirar dins la foscor I si t'ajudessis Cridant els teus dimonis Que sols són al cap, Que de tan bonic Ells s'haurien agenollat, Petonejant els dits D'arquitectura modernista Com els teus incisius, Que a mi em fan volar Quasi un pam quan tu somrius Però ara som a l'ara Quan per entrar esperes El meu braç d'home pelut I mentre jo existeixi Ningú no està perdut Si un dia faltés, Perdona'm per pensar-ho Però en això sóc un cagat, Jo que davant la forca Segur que seré maleducat No m'acomiado Però si la mort torna A passejar-se a prop meu L'abraçaré després De fer-vos petons a vosaltres tres