Amb sa mateixa peresa
Que un home descarrega un piano
Inventariam ses estrelles del cel
I clovelles de molt bons pistatxos.
I amb sa mateixa pobresa
Omplim es cendrer amb una llosca
I mos pensam que menjam
De sa fruita madura sa carn olorosa.
I és igual
Si ja no mos queden pessetes
Perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca
De s'excel·lentíssim ajuntament de Lloseta.
I amb sa mateixa aigua clara
Que es homes se renten sa cara
Recuperam sa puresa
Des dies de crisi que mos arruinaren.
I amb sa mateixa mirada
Que es homes se miren sa Lluna
Noltros miram sa farola
Pes vidres que sonen a gotes de pluja.
I és igual
Si mos engeguen d'aquesta casa.
Si mos hi menja sa merda, i es cables fan xispes,
Ses teules degoten i ses bicicletes estan rovellades.
Viure és sobreviure,
Es futur parabòlic
Amb atletisme d'imbècil
I equilibrisme d'alcohòlic.
Viure és sobreviure empresonat
Dins un rellotge d'arena,
Lliure dins un infinit arenal,
Lliure de morir-te de fam.
Amb sa mateixa peresa
Que un home descarrega un piano
Inventariam ses estrelles del cel
I clovelles de molt bons pistatxos.
I amb sa mateixa pobresa
Omplim es cendrer amb una llosca
I mos pensam que menjam
De sa fruita madura sa carn olorosa.
I és igual
Si ja no mos queden pessetes
Perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca
De s'excel·lentíssim ajuntament de Lloseta.
Viure és sobreviure,
Es futur parabòlic
Amb atletisme d'imbècil
I equilibrisme d'alcohòlic.
Viure és sobreviure empresonat
Dins un rellotge d'arena,
Lliure dins un infinit arenal.
Viure és sobreviure,
Es futur parabòlic
Amb atletisme d'imbècil
I equilibrisme d'alcohòlic.
Viure és sobreviure empresonat
Dins un rellotge d'arena,
Lliure dins un infinit arenal,
Lliure de morir-te de fam,
Lliure de morir-te de fam,
De morir-te de fam.