Mir enfora i, més o manco, lo de sempre és lo que veig Sagitari amb es seu núvol estel·lar Sent un cotxe més amunt, veig un llum a dins la mar De ses coses n'estic molt acostumat Però es un gruix de s'existència me té un poc embullat Si és finita sa matèria què hi deu haver un poc més enllà I quan veig es meu futur amb es seus interrogants D'una sola cosa estic segur: venc amb tu Mir enfora i, més o manco, lo de sempre és lo que veig Capricorn amb es seu cúmul globular Veig un guiri orellut amb es mòbil en sa mà Jo de viure ja n'estic molt avesat Però es gruix de s'existència ja me té un poc emprenyat S'expansió de s'Univers dins a on se deu ficar I quan veig es teu dibuix, i com me saps estimar D'una sola cosa estic segur: venc amb tu Jo venc amb tu Venc amb tu Jo venc amb tu I venc amb tu