Obrint aquest llauna començ a cantar
Guiterra en sa mà
I es meu cap no té clar
Lo que escolta
Assegut amb intranquil·litat
Veig que aquest dia s'ha acabat
Una hora i mitja productiva
Puta vida!
Es acords desafinats
He perdut es compàs
He romput es mirall
Que me "reflexava"
Una imatge equivocada
Ja no sóc lo que mirava
Ja no sóc lo que miràveu
Mira
Sóc un fantasma que fa música
Amb ànima rústica
Mentint-te que tu sí que
Ets una tia única
Molt de fum...
Aquesta arma enganya
Però és cert que encara mana una gana clara
De menjar-me ta mirada
Una bala travessada
Una estela que fa mesos
Que és pintada al cel
I un estel
Que ha perdut es seu fiet rebel
Vull tornar a volar
Vull tornar a surar
Vull tornar a estimar.
Quina llàstima
Nadar a n'aquest mar de contradiccions
Controlar el món però no ses emocions
Veure-ho tot borrós i fosc
No sortir d'aquest bosc
Després d'un mes de calma
D'amics i companyia
D'aixecar-me sense alarma
Per a carregar bateria
De fer tralla on trepitjava
Rebel lies, riures
Es doctors s'equivocaven
S'alcohol no cura ferides
I si un dia frises
I per jo tropisses
Per favor, m'avises
No m'agrada molestar
Però company, companya
Si rob massa aire
És que t'estim amb "locura"
Us necessit per a respirar
Lo que me fa més feliç
Es veure riure es altres
Rulles devora es ulls
I dos forats a cada galta
Te jur que un sol somriure
Sa meva vida emplena
És s'energia positiva
Medicina en vena
I no se tracta d'empatia
Jo perseguesc s'utopia
De què un dia quan jo falti
Útil sia aquella companyia
Que vaig compartir
Aquells moments de glòria
De què serveix tenir doblers, ser ric
Si a poca gent li importes
I cercant hores mortes
Per poder pujar
En aquest terrat
En aquest món de mil secrets fortificats
On es cap fa voltes
I s'atura es temps
Però s'escolta Barcelona
I not es sol a n'es clotell
I amb ràbia romp sa llei
Vull destruir tot lo vell
No fa falta rei
Vull que me mani es cant d'aquell tímid ocell
Vull
M'agradaria tornar a ser Amor de Poeta
I només sóc un puto alcohòlic
Vomitant dins d'aquesta llibreta
Cert
És que aquest sol me dóna vida
I estaria tot es dia
Veient es núvols passar
Només jo i guiterra
Fugint de sa guerra
Tancar es ulls i imaginar
Tu i jo i s'oratge de la mar
Com aquestes rimes tan fluides
Es meus sentiments
Com aquestes cordes desgastades
S'esperança
Vull recuperar un primer d'octubre
Tornar a creure amb sa gent
Lluitar sense creure-hi
És lo que més em cansa
Vaig pensar "seriament"
En lo que som, en lo que vull
Retxar profundament
Perquè no veia clar es futur
M'agradaria tenir més raó
I manco tòpics d'artista
Bo professionalment
I mantenir-me socialista
Com aquestes quatre fulles
Vaig acabant sa cançó
Que més que una cançó
És una confessió
Gràcies vella amiga
Per fer-me vomitar
Com tu poques persones
Me saben despullar