Bola
Em vaig fer gran de cop aquella nit de primavera
Macedònia d'emocions, nervis i contradiccions
Jo que mai havia estat lligat a res mes que al pes de mi mateix
Mes que mai tocant a terra
Ets tu qui m'ha fet créixer, tu ets qui m'ha fet entendre
Que l'amor no te barreres, mes enllà de les fronteres
Amor sense condicions, no tenim ni posseïm
Sense pressa ni pressions, sense ofensa ni tensions
Tu que encara no saps res, ets pur dolc i transparent
Part de mi sent tu mateix, saps més del que imaginem
Vola vola a dalt del cel, canta com un rossinyol
Que ningú et talli les ales, prepara't per alçar el vol
Sigues aigua o sigues foc, estima sempre el teu entorn
Sigues vent i sigues roca, sente't lliure es el que importa
No tot mor com una flor, mai mor l'amor si es de debò
I per això t'escric petit, aquest escrit fet un petó
Neidos
Felicitar-nos per tot
Em plan compartir algun cop un glop
Fer-la petar de tan en tant
Patint per tant, patim patam patum
Desde la panxa del bou seguirem alçant el puny
Si tires beef et fan el llit, se't escalfen les galtes
Alguns vem saltar junts crescuts en les jams de Vallcarca
Aquí hi ha qui envelleix i no diu res
I un temps després quan apareix segueix jugant amb nosaltres
Agraït d'aquells estius, tius, del rap quan erem nens
Prohibit jugar a pilota? aixi avui rapejem
Jo abans feia les instrus, s'enten?
No ho fem per fer ni ho fem pel fet, ho fem per divertir-nos
De fora vinguerem, a ciutat ens coneguerem
Entre concerts soterrats en blocs ocupats del centre
Jams en manis sense escenaris
Festa rap al terrat del Benis, casi vèiem el Maresme
Microbio
S'han de seguir les passes i encara passa
Que no son pas escasses les espases que ens hem d'empassar
Fa massa fred me'n vaig cap a casa
Si vols res només passa't germà
Vas pas a pas i el camí cansa
Es glaça la bassa i cau calamarsa
Però encara ric i surto de casa
Agafo l'abric i baixo a la plaça
En Benítol viu al carrer de Béjar
I no ho pot evitar
Si als seus veïns els hi agrada el hip hop
Ja no ho podràs parar
És la magna mètode
Amb Lágrimas de Sangre i Herbasius, tu ho saps
És la magna mètode
Amb Lágrimas de Sangre i Herbasius, els Blancs Wutan
Still ill
Em vaig fer gran de cop aquella nit de primavera
Em va canviar la vida una paraula passatgera
El rancor tirava enrere
Mentre en un racó del cor encarcarat per el record
Ja feia meia la foguera i era amor
Tan lluny de tot el que sabia fins llavors
A l'ombra d'edificis es difícil ser llavors
Vaig estar donant-li voltes, però van passant les hores
Vam passar bones estones que no feien parar els cops
Però allà hi eres tu per sort
La mirada pausada causava la fi dels plors
Que ho salvava, això semblava
Que una veu m'atabalava però se m'embalava l'ànima
Quan et notava a prop
Poc a poc ha canviat tant el nostre entorn
Els murs son més gruixuts però nosaltres som més forts
Som un mon que no s'atura som cultura i som esforç
Som mes cada dia doncs amor a la família Blancs Wutan en el meu cor
Turo
Estava sentat escoltantme
Hidratant el positivisme perquè sigui estable
Tan necessari a a quest camí
33 tardors i encara soc un nin
Que treu noves conclusions
Què coi, millor que sigui així
He crescut treientme el teu verí
Blava fredor que ara transformo en roig robí
Com un noctàmbul romantic visquentivint la nit de París
Però en el fons tan sols i buits vaguen els cors enterbolits
Ara esmolem molt més l'enginy
Som conscients, hi han motius d'estar agraïts
Competir no es fer ostent d'instint felí
Tenim els ullals afilats i no els mostrem perque sí
Autèntic Home Llúdriga
El millor de cada casa, reunit
Treballem des de el pit
Currant tot el dia i pensant en el llit
Juntant les paraules per l'amor sense crits
Portant la bona vibra, l'odi queda en l'oblit
Recuperant el temps perdut
Passa tant ràpid, tot i que vegades sembla curt
Els de les passes obligades, fills i canes han nascut
Imagina tot el que hem viscut
Seguim en lluita, mateixos ideals i cuidant de la collita
Els fruits de demà que alimenten a la família
Ferms, aprenent cada dia
Anem amb prudència per la vida
D'aquella llavor, aquest arbre tan gros
Mai oblidarem que l'Ateneu ens ho va donar tot
Mai oblidarem que vam créixer plegats amb sort
I que passi el que passi sempre seguirem forts
Microbio
S'han de seguir les passes i encara passa
Que no son pas escasses les espases que ens hem d'empassar
Fa massa fred me'n vaig cap a casa
I si vols res només passa't germà
El demà se'n va i ens amenaça
El passat d'ençà que cau calamarsa
Però encara ric i surto de casa
Agafo l'abric i baixo a la plaça