Ets perdut dins un record La sala és fosca Ja no saps on tens el nord Sents el dolç batec d'un cor Que sense força Dóna pas a una altra sort I tens por del que vindrà demà Arriba el so imponent del cant D'una sirena Que poc a poc se'l va emportant Aguantes la respiració En escena Quan recordes la passió Que sempre d'un decorat en feia art La llum queia sobre els vestits Mimaves teles amb els dits Només ens queda allò que has fet Saps que ara el més important És fer memòria De tot el que ens ha anat passant Veus als ulls dels familiars Que els has dut glòria I els fas anar amb el cap ben alt Vas fer el teu paper fins al final La llum queia sobre els vestits Mimaves teles amb els dits Només ens queda allò que has fet Oh oh ooh, oh oh ooh oh La llum queia sobre els vestits Mimaves teles amb els dits Només ens queda allò que has fet Si veus que baixa el teló Si tens por de la foscor Pensa que tot és part del guió