Deixo anar aquesta cançó
Perquè el vent la porti lluny.
Perquè apropi un tros de món
A la cala dels teus ulls.
És plena de pobles vells,
D'enyorances i records.
Perquè t'inundi el cor, com un estol d'ocells,
Si un dia sents cantar-la a prop.
Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
Amb el vaivé de les onades.
Resseguint la teva pell de sal,
Vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
A la memòria de les mans.
Ja fa molt d'aquell estiu,

Qui sap on t'ha dut el món...
Si també somrius per dins
Quan fondeges els records...
Si a les nits que cantes trist
El teu llit es un vaixell
Resseguint els mars de la meva pell,
Aixoplugant-nos de l'oblit.
Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
Amb el vaivé de les onades.
Resseguint la teva pell de sal,
Vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
A la memòria de les mans.
I alguna nit el meu amor sapastre
Clava una daga al pit
D'aquest cor malferit que mai t'aparta.
♪
Una cançó guarda la nostra història
♪
I quan el present dorm
Sortim a navegar per la memòria.
♪
Vam deixar les pors a prop del mar.
Vam desfer la nit en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
Amb el vaivé de les onades.
Resseguint la teva pell de sal,
Vius com un estiu salvatge,
Presos del verí: els cossos enyorats
A la memòria de les mans.