Senzillament se'n va la vida, i arriba Com un cabdell que el vent desfila, i fina I som actors a voltes Espectadors a voltes Senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper Serenament quan ve l'onada, acaba I potser, en el deixar-se vèncer, comença La platja enamorada No sap l'espera llarga I obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's Així només, em deixo que tu em deixis Només així, et deixo que ara em deixis Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre I un núvol blanc, penjat d'alguna branca Molt blanca Sovint és quan el sol declina que el mires Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes Arribem tard a voltes Sense saber que a voltes El fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que Només així, em deixo que tu em deixis Així només, et deixo que ara em deixis Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre I un núvol blanc, penjat d'alguna branca Molt blanc