Tinc un full en blanc i no sé què pensar És un d'aquests dies que no sé com acabarà Vaig perdent-me per la gran ciutat Anomenada soledat És un dia gris que no convida gaire a caminar Però m'hi obligo sé que l'aire no em farà mal Passejant amb els auriculars I veig que tots anem igual Després diem que ens sentim sols Sembla que ens agradi donar l'esquena al món Pujo el volum no fos cas que algú Em volgués dir alguna cosa, no Dia a dia van passant els anys, ja ho sé Però cada dia em sento més estrany, perquè? És com si volgués posar-me a córrer i no en sabés No em persegueixen, potser és que em menteixen I no ho veig però respiro i Jugo la partida que qui dia passa any empeny De tot això no sé si en quedarà res en ferm Sí és un somni no vull que em desperti La amarga sensació de que perdem el tren Si una paraula pogués canviar el món Jo intentaré que la escolti tothom Si només és un segon Que va directe al cor Dia a dia van passant els anys, ja ho sé Però cada dia em sento més estrany, perquè? És com si volgués posar-me a córrer i no en sabés No em persegueixen, potser és que em menteixen I no ho veig, i no ho veig... ♪ I no ho veig, no no ♪ I no ho veig, no no no no