Quan les pestanyes pesen més que els anys
I no hi ha cap finestra oberta
I només queda fer un pas al costat
Imaginant tots els camins que em porten cap a tu
Són creuaments impossibles
Que per molt que ho provi mai no s'han trobat
I tu de cop, ho poses tot de cap per avall
I em fas pensar que tornarem a vèncer
Però em poses sempre davant del mirall
Perquè m'espanti el meu reflexe
I les parets em cauen al damunt
I els vells records em cremen les ferides
Que cicatritzen lentament
I és que tu, t'apropes i te'n vas
Ets com un estel fugaç
Que se m'escapa entre les mans
I jo no sé com aturar-te
No sé com enfrontar-me al meu racó de pensar
En tu
Quan l'energia ja no em dona més
Em poso a córrer per no caure
Que no hi ha mal que em mati la il·lusió
I que no em perdin els dimonis cada mitjanit
Son simplement els testimonis
De què per molt que ens faci ràbia es pot estar millor
Jo seguiré, que aquest camí té mil revolts
No donaré cap estona per perduda
Que som esclaus d'allò que ens fa patir
I jo la por ja l'he viscuda
El meu refugi seguiràs sent tu
Ets el més gran de tots els meus desitjos
Però vaig perdent-los amb el temps
I tu, t'apropes i te'n vas
Ets com un estel fugaç
Que se m'escapa entre les mans
I jo no sé com aturar-te
No sé com enfrontar-me al meu racó de pensar
En tu
I seguirem acumulant els anys
Que aquest planeta seguirà girant
Te m'apareixes quan estic somiant
I al final sé que tornarem a veure'ns
La meva força seguiràs sent tu
Jo sempre torno allà on estic segur,
Al meu racó de pensar en tu
El meu racó de pensar
En tu