Pepa, la lletera,
Té les cames més fines del món.
Fa vuit dies,
Al ball del carrer de Sant Vicenç,
Totes les noies li deien, li deien.
Va anar a dormir tan a deshora,
Que son germà, matiner,
Ja apariava la bicicleta, la bicicleta.
I el diumenge següent,
Sortint del ball de la violeta
Li vaig dir:
"Pepa, Pepa quina son aquest matí".
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven.
S'obrien tots els balcons.
Dues hores més tard
Marxava clos amunt,
A cada mà dos pots de llet
Els ulls se li aclucaven.
Veia, ballant, deu mil parelles
Amb un clavell de llustrina al front;
Dels fanals japonesos esberlats,
Els flams s'escapaven cap al cel
I l'omplien d'estels.
Va arribar tan a deshora,
Que son germà, matiner,
Ja apariava la bicicleta, la bicicleta.
I el diumenge següent,
Sortint del ball de la violeta
Li vaig dir:
"Pepa, Pepa quina son aquest matí".
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons.
Pepa!
Les cases de banda i banda
Havien desaparegut.
Pepa!
Ai quina son aquest matí
Va respondre aquest dilluns
Pepa, Pepa!
Pepa, Pepa es veia sola al món
De cara al cel lluminós.
Pepa!
Tan a deshora que era tard,
Hora que era tard,
Hora que era tard.
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard,
Tan a deshora que era tard,
Tan a deshora que era tard.
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
I la monja la renyà
Deixa els pots al graó
I entre reny i reny i plor
Els ulls se li aclucaven
S'obrien tots els balcons.