Una moneda, un somni, una simple distracció
Carrers amb una gent i sentiment de rebel·lió
Una moneda, una copa i algú per poder xerrar
Per acabar aquest hivern i poder-lo recordar
Si m'aixeco al matí no fa sol
Si la cara del barri m'adorm
Si la barana de l'escala és l'única que em don condol
Si m'aixeco al matí no fa sol
Si la cara del barri m'adorm
Només espero que la pluja no em vesteixi de dol
Xiulo i canto, per la vorera jo m'entrebanco
Jo ho veig així, aquest pessic és per mi
Xiulo i canto, com una llàgrima del terra escampo
Jo ho veig així, un xic de món és per mi
Que la quitxalla ja no canta ja no riu
Que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu.
Que la quitxalla ja no canta ja no riu
Que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu.
Caminant, tombant, per la meva gràcia bonica
I els carrers ensenyant la ciutat un pèl més rica
Jo segueixo cantant aquest bar i tot sembla bé
Una copa un cigarro, una cuixa que jo somiaré
Xiulo i canto, per la vorera jo m'entrebanco
Jo ho veig així, aquest pessic és per mi
Xiulo i canto, com una llàgrima del terra escampo
Jo ho veig així, un xic de món és per mi
Que la quitxalla ja no canta ja no riu
Que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu
Que la quitxalla ja no canta ja no riu
Que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu
Que la quitxalla no canta no balla,
Que persegueix a la canalla que es baralla
I el pare li pregunta perquè no treballa,
La mare li pregunta perquè no s'amaga.
Que la quitxalla no canta no balla,
Que persegueix a la canalla que es baralla
I el pare li pregunta perquè no treballa,
La mare li pregunta perquè no s'amaga.
El meu deliri fuig de tu,
El meu deliri no diu res.
El meu deliri fuig de tu,
El meu deliri no diu res.