Que lletges són les flors de les cortines
Trepen pels plecs
Semblen molt fines
Però aquests brodats
No em diuen res
I ho dic ofès
Que el què m'empipa és
L'estètica del marquès
L'estil burgès
No em té el cor pres
És un habitatge mort
Un cel obert sense camises de lli
Ni teixits per rics
Només ofrenes a aquells qui ens fan xics
L'únic que vull és calar-li foc
Veure com cremen poc a poc
I un incís, per ser feliç
Mentre contemplo com crema el tapís
♪
Que lletges són les flors de les cortines
Flotant pel cel
Són com les nines que quan les mimes
Et cau el pèl
Si estic en zel
Les utilitzo quan les esquitxo d'aiguamel
Per matar l'arrel
I així oblidar l'anhel
És un habitatge mort
Un cel obert sense camises de lli
Ni teixits per rics
Només ofrenes a aquells qui ens fan xics
L'únic que vull és calar-li foc
Veure com cremen poc a poc
I un incís, per ser feliç
Mentre contemplo com crema el tapís
♪
Les cortines són més fines
Si els hi encens a les veïnes
I les cortines són més fines
Les cortines són més fines
Si els hi encens a les veïnes
I les cortines són més fines
I és un habitatge mort
Un cel obert sense camises de lli
Ni teixits per rics
Només ofrenes a aquells qui ens fan xics
L'únic que vull és calar-li foc
Veure com cremen poc a poc
I un incís, per ser feliç
Mentre contemplo com crema el tapís
I és un habitatge mort
Un cel obert sense camises de lli
Ni teixits per rics
Només ofrenes a aquells qui ens fan xics
L'únic que vull és calar-li foc
Veure com cremen poc a poc
I un incís, per ser feliç
Mentre contemplo com crema el tapís
Mentre contemplo com crema
Mentre contemplo com crema
Mentre contemplo com crema