La mare mai va dir que no pogués
Salta tan enlaire fins on arribés
Que les ales són dins meu
I em va comentar que l'instant més pre més d'instint de
Despertar, d'arrancar el vol, de començar i de fugir sol
Caminava de puntetes a la vora del carrer per ser prudent
Saludava les senyores perquè em féssin
Un petó buscant la protecció de la gent
I ara volo alt
Per burlar totes les trampes
I ara volo alt
Per no caure en la soca dels arbres
I ara volo alt
I ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
La mare mai va dir que no saltés, de dalt de les estrelles
Fent'ho per ell, Es diu que el sostre no existeix
I segueix apelant allò des de l'univers
Creu en l'essència de la lluna de València
Devota i creient no viurem caient
La mare no te por, la mare no hi veu perill
En dir-li adéu al seu fill
I ara volo alt
Per burlar totes les trampes
I ara volo alt
Per no caure en la soca dels arbres
I ara volo alt
I ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
I ara volo alt, i ara volo alt, i ara volo alt
Sóc jo, qui saluda des del cel
Sempre al costat de les estrelles, sempre al costat dels estels
Sóc jo, qui saluda des del cel
Que a mi no em calen les sabates, fa temps que he perdut l'arrel
Sóc jo