Vivíem en un món perfecte
Mai et trobava cap defecte
Tu em demanaves un moment
I jo encara que impacient
Et regalava tot el temps
I encara que et creus amb el dret
Et creus les teves mentides
Quan tot semblava veritat
Estava tenyit de promeses maleïdes
I encara et creus amb el dret
D'alimentar poesies
I a mi em visita una espurna brillant de nit
Amb aires de rebellia
Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
I que no et puc oblidar
Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
I que no et puc perdonar
Vaig ofegar aquella innocència
Somiava nits a fons perdut
No és que pensés una venjança
Però l'amor és com la dansa
Que trepitja els peus del ruc
I encara crec que tinc dret
D'arrossegar les ferides
M'has abandonat tu i encara vols
Una resposta sense ira
I encara et crec que tinc dret
De curar-me les ferides
I a mi em visita una espurna brillant de nit
Amb aires de rebel·lia
Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
I que no et puc oblidar
Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
I que no et puc perdonar
♪
I dir-te que encara avui trobo a faltar
La nit amb tu que mai tornarà
Què va passa aquella nit
Quan tot es va destruir
Què va passar aquell matí
Quan tot el que érem va fugir
On va quedar el món perfecte
On va quedar el món perfecte
Què va passa aquella nit
Quan tot es va destruir
Què va passar aquell matí
Quan tot el que érem va fugir
On va quedar el món perfecte
On va quedar el món perfecte
Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
I que no et puc oblidar
Que no em dóna la gana
De mirar-te a la cara
Ni de dir-te que encara et trobo a faltar
I que no et puc perdonar
♪
I dir-te que encara avui trobo a faltar
La nit amb tu que mai tornarà
I dir-te que encara avui trobo a faltar
La nit amb tu que mai tornarà