La despentinada és una iaia amb mala bava
Que viu sola en una casa que fa por
Des de la finestra treu un ull i espia als nens
Que tiren pedres als seus arbres llimoners
Diuen que una fera va robar-li el cor
Va casar-se jove amb el més guapo de la colla
Tres anyets vivint un conte deliciós
Sempre riallera aparentava està contenta
Però el guaperes la tractava malament
Diuen que la fera va menjar-se a la donzella
I va estripar aquell conte tant meravellós
I ara que ja no té cor, va donar-lo tot a un boig,
Ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
I ara que ja no té cor, va emportar-se'l tot un boig,
Ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
Va dir adéu al món, i es va tancar despentinada
I espatllada per un monstre molt dolent
Va dir adéu al món presonera de les flors
Del seu jardí que mai més no han fet cap olor
Diuen que es perquè les ha regat amb el seu plor
La despentinada ha plorat molt
I ara que ja no té cor, va donar-lo tot a un boig,
Ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
I ara que ja no té cor, va emportar-se'l tot un boig,
Ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
I ara que ja no té cor, va donar-lo tot a un boig,
Ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
I ara que ja no té cor, va emportar-se'l tot un boig,
Ara que no li queda amor, ara viu buida de tot