Sense dir-vos com es diu, us parlo d'ella
Com d'algú que ara t'estima o que t'enreda;
Una noia que es desperta amb energia
Uns matins on tot és festa i alegria.
Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
Ella és, quan es rebel·la,
Qui fa vaga i va a la brega;
Ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
I qui ens dóna afany de viure
I desitjos de seguir-la
Molt més lluny, molt més lluny.
Parlo d'ella i és per retre-li homenatge.
Bella flor del mes de maig o fruit salvatge;
Ben plantada, amb bones cames i atrevida,
Sempre corre per on vol perquè és ben lliure.
Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
Ella és, quan es rebel·la,
Qui fa vaga i va a la brega;
Ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
I qui ens dóna afany de viure
I desitjos de seguir-la
Molt més lluny, molt més lluny.
Sense dir-vos com es diu, us parlo d'ella;
Estimada o rebutjada, mai t'enreda.
Si voleu que us la presenti finalment,
El seu nom és revolució permanent.
Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
Ella és, quan es rebel·la,
Qui fa vaga i va a la brega;
Ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
I qui ens dóna afany de viure
I desitjos de seguir-la
Molt més lluny, molt més lluny.
Ella és qui, maltractada,
és ferida i assetjada;
Ella és, quan es rebel·la,
Qui fa vaga i va a la brega;
Ella és qui, empresonada,
és traïda, abandonada;
I qui ens dóna afany de viure
I desitjos de seguir-la
Molt més lluny, molt més lluny.
Molt més lluny, molt més lluny.