Hi havia un jardí molt net, era la terra; Que brillava, sencer, com un fruit protegit. No era cap paradís, ni tampoc cap misèria, Ni res que s 'hagués vist enlloc més, sinó aquí. Hi havia un jardí, era un bosc, una casa, Amb un llit tot de molsa per fer-hi l'amor; I un torrent molt suau ben sovint hi passava I, seguint el seu curs, hoescava tot. Hi havia un jardí tan gran com una vall, Ple de bons aliments en cada estació; I, entre l'herba calenta, entre l'herba glaçada, S'hi descobrien flors que no tenien nom. Hi havia un jardí, molt net, era la terra; On els nens i les nenes jugaven al sol, Com ho havien ja fet igualment temps enrere Pares, avis, besavis, i més generacions. On és aquell jardí on tots voldríem néixer, On podríem estar-nos tranquil·lament nus? On és aquella casa de portes obertes, Que jo busco i rebusco i no puc trobar enlloc?