M'he aferrat a la paraula Que surt de cada veu I fa del vers la nostra pàtria Hem fet himnes de cançons Que l'absència ens va robar Com dies que van durar tants anys Ovidi, memòria Ovidi, memòria Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món Però arribaras de les vacances sense el teu nom I algú altre cantarà amb la seva veu Que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha ♪ Hem trepitjat tots els teatres Que han omplert parlant de tu La fal·làcia s'asseia al davant I hem callat tota resposta Mentre ha durat la funció Amb respecte més que amb compassió Ovidi, memòria Ovidi, memòria Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món Però arribaras de les vacances sense el teu nom I algú altre cantarà amb la seva veu Que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha ♪ I ara parlo del silenci Que et van voler imposar Els mateixos que avui juguen Fent-te seu, parant la mà I de reüll, miro la farsa Dels que es fan passar per tu De qui busca una foto Enmig del circ desesperant Ovidi, memòria Ovidi, memòria Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món Però arribaras de les vacances sense el teu nom I algú altre cantarà amb la seva veu Que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha