S'han creuat les vides en el lloc dels perdedors
Avui em sento més que mai a l'últim punt de l'estació
Brindaré amb copes buides per no perdre la raó
Avisa'm quan guanyi l'amor, espero ser habitant del món
♪
La vida que m'atrapa, damunt d'un tauler d'escacs
Tan sols un moment de descans, missatges que ha fet i tabac
Miralls a la cullera i temps que s'apaga al cendrer
Qui entrarà per destrossar-me, quant em costarà la sort?
Diga'm on serem quan passi el temps i torni el fred
Potser estimant habitacions d'algun hotel al mig del cel
Recordaré vies d'abans i serà trist no pensar en res
Que complicat que es fa tornar
I que senzill que és creure en tot
♪
Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
♪
T'espero a la plaça, em trobaràs llegint Martí
Et guardaré tardes de Sol, potser també un vaset de vi
Que es gronxin els fantasmes, diguel-s'hi: feu-ho per mi
No hi ha cap més peatge, maleïr els nostres botxins
♪
Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
Potser és aquesta por de quedar sols i seguir aquí
On les portes que se'ns tanquen quan no les provem d'obrir
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit