Companya, si me'n vaig un dia Una tarda, un vespre No tinguis ulls per plorar l'absència No estranyis les carícies A les mans, al ventre No insinuïs cap comiat No serà per sempre la partida Porto a l'esquena un fusell fet de fusta Amb les bales justes, per si he de disparar Il·lús el qui pensava Que la guitarra era muda Que l'amor no era foc Foc per disparar Foc per disparar No em fan por els somnis Ni és per moda que t'entrego les cançons ♪ Companya, si et despertes sola En una hora amable Fes que sigui silenci per tots dos Serà amatent el meu retorn No és una promesa; em regeix la veritat Absloc el retard, per si he de disparar Il·lús el qui pensava Que la guitarra era muda Que l'amor no era foc Foc per disparar Foc per disparar No em fan por els somnis Ni és per moda que t'entrego les cançons No m'embriaga el dubte, i conservo la sana decisió Ets allò que em forja i que després em fon no, no No em fan por els somnis Ni és per moda que t'entrego les cançons