Cap més pas enrere
♪
És divendres, pareu les màquines!
Els treballadors convoquen assemblea extraordinària
Als despatxos s'hi veuen ombres, mans que encaixen
Directius i president riuen i s'abracen
♪
Mentrestant, els que fan la feina
La deixen de fer i s'ho prenen amb calma
'A la vaga!', crida un d'ells
I tots el segueixen amb consignes i pancartes
Des de les finestres, el gerent informa al secretari
De l'aturada, amb pèrdues milionàries
El sindicat, que ja havia firmat
Dialoga amb els obrers, amb un cert to amenaçant
Cap més pas enrere
És el pa que mereixem
Cap més pas enrere
És el pa que mereixem
♪
És tan senzill com quedar-se a casa
La dignitat, quasi sempre, mereix un millor tracte
Al taller, a l'oficina, a la botica, al magatzem:
Si se'n van d'aquí, sense els seus braços no són res
Des de les finestres, el gerent informa al secretari
De l'aturada, amb pèrdues milionàries
El sindicat, que ja havia firmat
Dialoga amb els obrers, amb un cert to amenaçant
Un treballador parla amb un altre just a la sortida
Amb les paraules plenes de preguntes
No sap quin nom rep la necessitat
D'abaixar les mans esteses, de no voler més caritat
Cap més pas enrere
És el pa que mereixem
Cap més pas enrere
És el pa que mereixem
És divendres, pareu les màquines!
Els treballadors convoquen assemblea extraordinària