Que la memòria no m'esborri el millor hivern
I el fred d'esperar-te,
Aquelles nit de dimecres a diumenge
Quan sorties del teatre.
Com ens estimàvem
I ens estimem encara.
I aquest ofici tan salvatge...
Les hores al cotxe,
Metros que no avancen,
Arribar al poble i respirar...
I així aforta alguna cosa al mig del pit,
Com cremar una llar de foc.
I veiem casa a un futur immediat,
Viure junts té aquesta sort.
Quadres de l'Ovidi,
Els llums que no apago,
Hi ha roba estesa a la terrassa,
Els vespres de seria
Com en Pere i na Laia.
Que tu la vida et queda bé...
Possiblement haurem d'aprendre tantes coses
I tantes d'altres que no ens caldran.
Obrir les mans, agafar l'aire,
Arribar al poble i respirar...
Vindrà el carter
I no tocarà la nostra porta
Però no ens fan falta els seus petons.
I quan m'enviïs un missatge amb una "T"
Ja seràs a l'estació.
Pujo les escales,
Busco la sortida,
Compro el diari a la botiga,
Llegeix-ho "La Paraula",
Després te localitzo,
Hissar la vela i navegar.
Possiblement haurem d'aprendre tantes coses
I tantes d'altres que no ens caldran.
Obrir les mans, agafar l'aire,
Arribar al poble i respirar...
Possiblement haurem d'aprendre tantes coses
Que serà fàcil enfrontar-nos al futur.
Obrir les mans, agafar l'aire,
Hissar la vela i navegar.
Obrir les mans, agafar l'aire,
Arribar al poble i respirar...