Vas arribar descalça, després d'un hivern massa llarg
Il·luminant com fogueres a la nit de Sant Joan
Guardo el foc d'aquelles hores, i ara em sento un polvorí
A punt per la mascletà del silenci de mirar
♪
Em retorna tot l'oxigen, quan dels ulls rebo la pau
Que amnistia els desencerts que cometo a l'estimar
Ja no noto la condemna del pes mort del pas dels anys
Són els dies que s'encalmen; neix el sol al nostre mar
Deixo enrere les presons i els seus soldats
I m'entrego als braços lliures de la intensitat
Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar
Mira, vida: cuidaré la lluna com un far
♪
He llegat aquesta causa al puny del meu demà
I es desferma la riquesa de sentir-me acompanyat
Aquesta és la meva guerra, la que em porta a caminar
És la flor del taronger, la que ens duu a fer-ho plegats
Deixo enrere les presons i els seus soldats
I m'entrego als braços lliures de la intensitat
Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar
Mira, vida: cuidaré la lluna com un far
Deixo enrere les presons i els seus soldats
I m'entrego als braços lliures de la intensitat
Et respiro lent, perquè tinc ganes de somiar
Mira, vida: cuidaré la lluna com un far
♪
Deixo enrere les presons i els seus soldats
Cuidaré la lluna com un far
Deixo enrere les presons i els seus soldats
Cuidaré la lluna com un far