Potser per tu porto balcons de roba estesa,
I el meu viure té parets de pedra seca,
Potser per tu, de barraques i conreus plens d'oliveres,
Potser per tu.
Potser per tu vénen els mesos sense erra,
Neixen torrents amb l'esperança per bandera,
Potser per tu l'estiu és un pont de la primavera,
Potser per tu.
Potser per tu tinc aquest plor de polseguera,
Una llarga pena que pesa com una pedra,
Potser per tu hem après que la vida no s'espera,
Potser per tu.
Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,
I temps a les mans per cuidar la nostra terra.
Treballant la fruita dolça i la verema;
D'un anhel de llibertat ets la trinxera.
Potser per tu arrenca amb vi la nostra festa,
I s'alça la muixeranga com ho fa, al camp, la corbella,
Potser per tu la gent té ganes de riure per sempre,
Potser per tu.
Potser per tu de bat a bat obrim finestres,
I gaudim, secretament, de tota la brisa que entra,
Potser per tu, de la mar mediterrània ets havanera,
Potser per tu.
Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,
I temps a les mans per cuidar la nostra terra.
Treballant la fruita dolça i la verema;
D'un anhel de llibertat ets la trinxera.
D'un anhel de llibertat...
Potser és per tu que tenim deltes i albuferes,
I temps a les mans per cuidar la nostra terra.
Treballant la fruita dolça i la verema;
D'un anhel de llibertat ets la trinxera.
D'un anhel de llibertat ets la trinxera.
D'un anhel de llibertat ets havanera.