Se'n van les primeres barques de pescadors Guiades per llengües de llum d'un petit far. I el sol, fugisser, que se'ns escapa Ebre enllà, Ha arrossegat la calma dels carrers al mar I tu, asseguda al port, Duus a la pell El vernís de l'estiu I un rastre de sal I jo, de tots els impossibles N'he tret els filats No em deixis anar quan tingui por de caure, I si perdo la mà procuraré aixecar-me. No em deixis anar quan tingui por de caure, I si perdo la mà procuraré aixecar-me Ve amb tu tota la bellesa de la nit, D'una cala petita amb guitarres i mans. El cel empeny la mitja lluna delta avall Per la brisa lenta de l'Ametlla de Mar I tu, asseguda al port, Duus a la pell El vernís de l'estiu I un rastre de sal I jo, de tots els impossibles N'he tret els filats No em deixis anar quan tingui por de caure, I si perdo la mà procuraré aixecar-me. No em deixis anar quan tingui por de caure, I si perdo la mà procuraré aixecar-me Procuraré aixecar-me