T'he dut amb mi Arreu on tu em vas dir Que jo havia de viure. I he après amb tu A fer i desobeir Per tal de ser més lliure. I m'he sotmès A tots els teus desigs I a les teves manies; Jo que t'he dat El meu darrer vestit, El darrer que tenia. Per fugir d'aquest temps I vèncer somrient Tot el que ara m'atura, I no em deixa collir Una rosa dels vents Sota el raig de la lluna. Ma llibertat, Com m'has anat desfent Dels meus costums de sempre. M'has ensenyat A viure en soledat I a saber-me entendre. I has fet menys dolorós El final de l'amor De tantes aventures. Sempre m'has protegit; Si res m'ha cohibit M'has curat les ferides. No sé per què, Ni com et vaig deixar Una nit de desembre. Aquells camins Que tu i jo vam traçar Ens queden molt enrere. Saps prou bé que he sofert Per poder-te oferir El que més desitjaves. He canviat de país, He perdut els amics, Perquè em tinguis confiança. I va ser aquella nit, La nit que et vaig trair Sens recel ni temença, Quan vaig perdre't de cop Per aquest altre amor Que ara em fa presonera. T'he dut amb mi Arreu on tu em vas dir Que jo havia de viure. I he après amb tu A fer i desobeir Per tal de ser més lliure.