Ella pujava pel cam
Quan va sentir l'eco dels trets
Va ressonar, també, algun crit
No hi haurà pau pels maleïts
Que s'apagava enmig del vent
En acostar-se prop del cim
Aturà el pas, quasi caient
I va mirar els ulls dels cretins
Mai més podreu dormir tranquils
Abans que en tempesta es desfés
Què li heu fet al meu fill?
Va dir ella amb veu de tro
I una pluja sense fi
Quan arriba el mes d'abril
Inunda sempre aquell lloc
♪
Els guàrdies que la tenien
Ben agafada pels canells
Fent el silenci l'empenyien
Cap endavant, amb poques mires
No deixaven que s'escapés
En arribar dalt del camí
L'olor de sang era insistent
La van posar, els molt assassins
Enmig dels cossos dels veïns
L'apuntaven fent-se els valents
Què li heu fet al meu fill?
Va dir ella amb veu de tro
I una pluja sense fi
Quan arriba el mes d'abril
Inunda sempre aquell lloc
Germans de la memòria
Conserveu el meu plor
Germanes de la història
Conserveu el record
♪
Li entrà pels ulls la fosca nit
I sospirà, buscant un Déu
Tapant-la bé amb un drap de fil
La van posar, els seus botxins
De genollons prop del torrent
Amb dos trets travessant-li el pit
Va caure a terra lentament
A la butxaca del vestit
Es va sentir un soroll molt prim
D'un sonall de color vermell
Germans de la memòria
Conserveu el meu plor
Germanes de la història
Conserveu el record
Germans de la memòria
Conserveu el meu plor
Germanes de la història
Conserveu el record