He deixat ma mare Sola A Xàtiva al carrer Blanc Ma mare que sempre Espera Que torne com abans He deixat germans i amics Que em volen I esperen, com ma mare Que jo torne com abans He vingut ací Perquè crec que puc dir-vos En la meua maltractada llengua Paraules i fets Que encara ens agermanen Paraules i fets Que encara ens fan sentir Homes entre els homes Paraules i fets Que encara ens agermanen En la lluita contra la por En la lluita contra la sang En la lluita contra el dolor En la lluita contra la fam En la sempre necessària lluita Contra el que ens separa I ens fa sentir-nos A tots nosaltres estranys He deixat ma mare I els meus germans He deixat els amics i la casa I tots els que esperen Que jo torne com abans I crec que he fet bé I crec que he fet bé Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé, jo sé Que tornaré al carrer Blanc Però ara ací Però ara ací Crec que també és ma casa I crec que puc dir-vos Amb el cor obert A tots vosaltes: germans Germans