Animal d'esperances i memòria No he volgut ser humà d'altra manera No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera Límits, conec molt bé tants i tants límits I visc pugnant contra aquests límits, límits Sol i acompanyat prove de ser útil Amb cançons d'amor, amb cancons de lluita Inventari incomplet de temps i vida De temps i vida Refaré aquells camins que vaig fer sol Ara que amb tu sé que sóc més lliure I amb les últimes ratlles del dibuix Miraré el mar, escoltaré els meus morts Ombres estimades que en mi habiten Negaré decepcions, continuaré esperances Negaré decepcions, continuaré esperances