Parlava amb mi mateix i em deia: Si dius que només pots ser lliure Si no noten que existeixes, T'entendran? No t'entendran? No t'entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: Si dius que hi ha qui ha resistit la tortura I no ha resistit l'adulació, T'entendran? No t'entendran? No t'entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: Si dius que l'amor és sempre una immensa Pregunta que els amants alimenten estimant, T'entendran? No t'entendran? No t'entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: Si dius que no tens enveja de la seua seguretat I que no estàs a gust amb els teus dubtes, T'entendran? No t'entendran? No t'entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: Si dius que no ets Folquet de Marsella I que cantant et ve a la memòria Allò que cantant pretens oblidar, T'entendran? No t'entendran? No t'entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: Si dius que no ets adulador, ni depredador, Ni competitiu, ni esportiu I que no saps com viure A la ciutat hispanocatalana on vius, T'entendran? No t'entendran? No t'entendran. Parlant amb mi mateix he arribat a un acord, Provisional, i m'he dit: Més val no ser entés Que romandre callat. T'entendran? No t'entendran? No t'entendran.