Andreu, amic, torsimany de metalls D'on ha vingut la força i la vida Que retrobem en la teua escultura Dels ponts del riu i de les pedres velles Dels clars matins, de la llum dels baladres Dels teus dos peus de passejades dòcils Carrers estrets i espais poc metafísics Tot l'entrellat d'una ciutat difícil Indiferent i secularment puta Del llom del gos la majestat domèstica L'angle feroç de vertical segura Essencials virginitats remotes Andreu, amic, torsimany de metalls Eròtic cast de fusta ben antiga Arribes tu on la paraula es trenca De ferro vell i de mesura insigne Germans de crit- t'he fet aquest poema Andreu, amic, torsimany de metalls Andreu, amic