- Olympia:
¿Ets tu, Louis?
¿O ets només un esperit que es burla de mi
I que ha vingut a retreure'm que m'hagi compromès a casar-me amb el marquès,
El teu assassí!?
- Louis:
Si fos un esperit no hauria investigat
L'hora que véns a resar cada matí
Ni tampoc no m'hauria disfressat
De canonge, per colar-me fins aquí.
- Olympia:
Però el marquès va dir que t'havia mort
- Louis:
Ha mort una part de mi i reneixo molt més fort...
- Olympia:
Oh Louis!
- Feligresos:
Shhht!
- Olympia:
Sentint-te parlar
Em retornen les ganes de viure.
M'he fet tants tips de plorar
Que ja no recordo com es fa per riure.
- Olympia:
Quan em veia condemnada
A un futur desesperat
Apareixes per sorpresa
I em retorna l'alegria.
Cada nit t'he vist en somnis
Però t'esfumes cada dia.
I aquest cop ets de veritat
No ets un àngel que he somiat.
- Louis:
No vaig adonar-me
Que tu m'estimaves, potser...
- Olympia:
Ho he fet sempre, ho faig ara, i ho faré.
- Louis:
¿Ho has fet sempre?
- Olympia:
I ho faré!
- Louis:
A prop teu et veia lluny i brillant igual que el sol al qual no pots acostar-te
Perquè et crema quan el mires.
Jo em volia fer invisible per ser l'aire que respires, que l'amor no és raonable i fa sempre allò vol.
- Olympia:
I jo ho ignorava!
I tu m'estimaves també!
- Louis:
Ho he fet sempre, ho faig ara i ho faré.
- Olympia:
¿Vols dir sempre?
- Louis:
Sempre més!
- Tots dos:
L'amor ens dóna forces
Per poder travessar
Les fronteresfins ara inaccesibles.
L'amor no entén de normes
Que no es puguin trencar,
Ni de fites que semblin impossibles.
L'amor ens fa invencibles.
Ens omple de valor,
Ens torna irresistibles.
Si l'amor no és bogeria, no és amor!
- Feligresos:
Shhht!
- Tots dos:
Si l'amor no és bogeria, no és amor!