Es fa el valent, potser no em vol fer patir
Sóc seva, ho sap, i ell és el meu arlequí
Però és descarat i és algú que no em convé
Com pot ser que el conegui tan bé?
Em fa enfadar perquè es fica en embolics
Sempre fa tard
Però és puntual quan som al llit
Porta problemes
No sap estar-se quiet
Com pot ser que el conegui tan bé?
Aquest deu ser el teatre
El qual es referia el marquès quan m'ha insultat
He de saber quins misteris s'amaguen darrere aquestes cortines
I aquests talons pintats
Tremolo de febre i em moro de fred
No puc adormir-me, tinc gana, tinc set
M'enyoro, sospiro i no en tinc cap motiu
Però no vull viure el patiment que em desviu
Estimar és hivern, tardor i estiu
Això és estar viu
És molt estrany
Semblava com si tothom
Sabés qui sóc jo, però no puc entendre com
No m'he sentit, quan parlaven, foraster
Com pot ser que em coneguin tan bé?
M'he escapat de palau
Perquè no podia suportar més aquesta angoixa
Però què veig?
Louis veritablament és aquí
El meu preceptor té una doble vida
Això és extraordinari
Però no sé si em plau o em desplau
Què fas aquí?
Per què et mires tant l'actriu?
De cop ho entenc tot, semblaves inofensiu
Tots són iguals, ni un sol home no és decent
Com pot ser que els conegui tan bé
No corris tant, ai, Olympia que et conec
Què estic dient? Això que veig és el que em crec?
Ell m'ha ensenyat que és millor dubtar primer com pot ser
Que em conegui tan bé?
Tremolo de febre i em moro de fred
No puc adormir-me, tinc gana, tinc set
M'enyoro, sospiro i no en tinc cap motiu
Però no vull curar el patiment que em desviu
Estimar és hivern, tardor i estiu
Això és estar viu (Estar viu)