- Cor:
Caçar un faisà
L'ha portat aquí dalt.
Només per menjar
Ens han de matar.
Turmentats, castigats,
Per menjar o no menjar
Estem condemnats,
Ens han de matar.
- Monsenyor Couillardin:
El faisà és deliciós, marquès.
- Madame de Mericourt:
És dels vostres boscos?
- Marquès:
Naturalment. ¿no teniu gana, estimada?
- Olympia
No vull que em poseu a la picota si menjo algun dels vostres faisans, senyor.
- Tots:
Ens han deixat perduts a la intempèrie,
Tot el país pateix. Tot el país pateix...
Tan sols tenim la fam i la misèria
I un crit rebel sorgeix.
La rebel·lió sorgeix.
- Marquès:
¿Com s'entén? ¿castigar la meva dolça promesa? ¿la que ha de ser el repòs de la meva vellesa i la mare dels meus fills?
- Olympia:
Un camperol ha estat turmentat a la picota per haver caçat un d'aquests faisans. Temo que no feu el mateix amb nosaltres.
- Madame de mericourt:
Però nosaltres no som camperols, estimada olympia! A nosaltres mai no ens passa res.
- Jeanne:
A França hi viu un milió de persones!
- Armand:
No és cert, som vint-i-cinc milions!
- Jeanne:
A França hi viu un milió de persones!... Els altres vint-i-quatre milions no vivim a frança, hi morim.
- Charlotte:
Però això vindrà un dia que s'acabarà!
- Benoit:
Per cada víctima que castigueu
Un dels vostres farem abatre.
- Charlotte:
Per cadascun de tots els que compteu
Nosaltres en tenim vint-i-quatre.
- Poble:
El poble som més vius
Podem tenir més morts,
En nombre som més grans
I en ànima més forts!
- Madelon/Benoit:
Tenim molta més sang
Bullint dintre del pit,
- Poble:
I quan cridem tots junts
Eixorda el nostre crit!
Per cada víctima que castigueu
Un dels vostres farem abatre.
I si feu caure un dels nostres companys
Al darrere n'hi haurà vint-i-quatre!
Al darrere n'hi haurà vint-i-quatre!
Vint-i-quatre.
Vint-i-quatre.
- Camilla:
¿En aquesta tarima hem d'actuar?
- Don Bàrtolo:
Espero que hagin fet fora l'inquilí!
- Camilla:
Jo em nego a actuar on es dóna tortura als pobres desgraciats.
- Don Bàrtolo:
No siguis llepafils.
- Fanny:
Vaig a donar-li menjar! Alguna cosa per beure!
- Don Bàrtolo:
Treu-t'ho del cap i posa't-ho als peus. Acabaries com ell. No es pot prendre res dels boscos del senyor marquès, ni una pinya, ni un bolet, ni un feix de llenya. Res!
- Olympia:
És mort.
- Louis:
Aquest pobre home es pot considerar un afortunat perquè ha mort abans que els altres. S'ha estalviat molts patiments.
- Monsenyor Couillardin:
Déu l'hagi perdonat... deixa dona i quatre infants... Però les lleis són per complir-les.
- Olympia:
Una cosa són les lleis i una altra, molt diferent, la justícia. "la llei ha de ser universal a tots els estats, i els mortals, siguin qui siguin, són iguals davant d'ella."
- Marquès:
¿Qui diu aquestes atrocitats?
- Olympia:
Un savi. Dégeon!
- Mme. de Méricourt:
Jo també llegeixo els escrits d'aquest gran home!
- Olympia:
Coneixeu "la justícia contra la llei"?
- Mme. De mericourt:
I tant! Però el meu favorit és el "discurs per l'abolició de l'esclavitud"!
- Olympia:
Siiiiií!
- Marquès:
Voltaire! Rousseau! Diderot! Dégeon!
El mal que estan fent s'escampa pel món!
Us prohibeixo que llegiu aquests filòsofs corruptes!
- Olympia:
No!
- Couillardin:
Diderot, Dégeon, Voltaire, Rousseau
Es burlen de déu, no tenen perdó
- De la Rose:
Rousseau, Dégeon, Voltaire, Diderot
Volen fer noves lleis! Tallar-nos el ganyot!
- Marquès:
Desfer-se dels reis.
- Couillardin:
Manar i tenir vot
- De la Rose:
Convertir-se en flagell
- Tots tres:
Ser l'espasa i l'assot
Dels que no som com ells!
Voltaire, Rosseau, Diderot, Dégeon!
El mal que estan fent s'escampa pel món
- Marquès:
Diderot, Dégeon, Voltaire, Rosseau...