Alguns viuen atrapats.
Tenen ales sense plomes,
I somien enlairar-se.
P'rò són fets de fang.
El seu pes és una nosa,
Una càrrega que els té empresonats,
Que els impedeix volar...
L'esperit se'ls escapa.
Volarien sense mapa.
P'rò són fets de fang.
Fugirien p'rò no poden.
La terra els impedeix volar ben alt.
Ocells de fang,
Per sempre atrapats.
Ocells de fang,
No saben volar.
Alguns estimem de pas.
Tenim ales que bateguen,
Incansables, que no ens deixen
Quedar-nos on som.
I veiem passar el paisatge.
No podem fer cap parada enlloc.
I no podem quedar-nos res:
Un petó, una abraçada.
Ni tampoc cap mirada.
I després un adéu.
I veiem l'amor com passa.
La terra no ens deixa quedar i fer arrels.
Ocells de pas,
Per sempre volar.
Ocells de pas,
No es poden quedar.
No hi ha ningú que no esperi més
Del que pot abastar amb les mans.
Si caminem per la dreta,
Sempre ens mirem als de l'esquerra.
I si caminem per l'esquerra,
Sempre ens mirem als de la dreta.
L'esperit no es cansa mai de voler més,
De voler volar fins al sol...
Amb el perill que se'ns cremin les ales.
Els nostres somnis,
Millor que siguin somnis.
La vida és curta o llarga,
Segons el que somies.
Perseguir il·lusions vol dir tenir-les.
Si no n'esperes res,
Quin sentit té la vida?
Ocells de fang,
Volem escapar.
Ocells de pas,
Volem aterrar.
Només volem volar.
Volar per aterrar.
Només les il·lusions ens salvaran.
Ocells de fang,
Només vols tancar els ulls.
Volem escapar.
Començar de nou.
Ocells de pas,
Ja no em fa por la foscor.
Volem aterrar...
Deixar els somnis volar!
Tots som ocells...