Benvinguts al meu poble, poble gris.
Poble random, com qualsevol altre.
Un de tants i tants pobles, pobles habitats,
P'rò poc habitables. I que inevitable-
Ment, atrapats entre quatre carreteres,
Porten una vida sense llustre ni rastre...
Ni rastre... de res destacable. I que inevitable-
Ment, per excés d'atur, per excés de feina,
Han perdut el tren, el tren del moment,
I una fonda apatia els adorm i els frena.
I qui ens despertarà?
I qui ens despertarà?
I qui ens despertarà?
I qui ens despertarà?
Benvinguts al meu poble.
Benvinguts al poble gris.
Benvinguts al meu poble.
Qui sap si és gris només pel fum,
O si només ho és per la boira.
El dia es queda sense llum,
I amb un perfum, com una droga.
I qui sap si potser és per la roda,
Que ens atrapa en aquesta espiral.
I qui sap si potser és per la roda,
La roda del costum.
No hi busqueu al meu poble,
Ni aquest, ni aquell, ni el de més enllà.
És extracte de poble, poble concentrat,
Tediós, obviable. I que inevitable-
Ment, el va matant la rutina laborable.
Cap perspectiva. Condemnats al desastre.
Els astres no ens son favorables. Perquè inevitable-
Ment, pagem peatge, fabricant components,
A la cadena de muntatge. Perquè inevitable-
Ment, damunt els nostres caps...
... penja l'amenaça de no poder escapar-se'n.
I el teu torn acaba. I en comença un altre
I arriba la nit, i no et queda ni l'alè
Aaaaaah!
I em pregunto què pots fer en aquest poble, poble gris,
Que no té més al·licients,
A part de quatre establiments,
Què pots fer, si no, en aquest poble gris,
Que no té més diversions,
A part de quatre atraccions:
Un bar decadent amb taules de billar.
Un pub musical on pots sortir a cantar.
Un teatre que sempre ha estat en obres.
I aquest Palau d'esports municipal.
El silenci m'ajuda a pensar.
El silenci m'ajuda a pensar.
Busco com trencar la roda,
Com sortir de la cadena,
Com fugir d'un poble
Que t'atrapa i no et deixa marxar.
La vida et passa pel davant,
P'rò igual que passa, ja s'escapa.
Per molt que allarguis fort les mans,
Igual que el fum, el dia escampa.
I no saps si és dilluns o dimecres.
I el dijous és igual que el dimarts.
I no saps com arriba divendres,
I dissabte i diumenge han volat.
Benvinguts al meu poble.
Benvinguts al poble gris.
Benvinguts al meu poble.
Benvinguts al poble gris.
I que ens atrapa i no ens deixa marxar.
I que ens atrapa en aquesta espiral.
Benvinguts al poble gris.
I no saps com sortir de la roda...
Un dia...
I no saps com sortir de la roda...
La roda...
I no saps si potser aquesta roda...
... un dia...
... un dia es trencarà!
La vida et passa pel davant,
P'rò igual que passa, ja s'escapa.
Per molt que allarguis fort les mans,
Igual que el fum, el dia escampa.
I no saps si és dilluns o dimecres...
I no veus res més que dies grisos...
I no saps com arriba divendres...
I no saps per què la vida passa...
Benvinguts al meu poble.
Benvinguts al poble gris.
Benvinguts al meu poble.
Benvinguts al poble gris
I que ens atrapa i no ens deixa marxar.
I que ens atrapa en aquesta espiral.
Benvinguts al poble gris.
I qui pot despertar
A tot un poble que s'ofega?
I qui ens despertarà?
Benvinguts al poble gris.