Res, No res Res per endolcir els cafès Ni la llet ni els pastissos Ni el nostre poble sotmès. Fel, Plou fel: Tanta amargor cau del cel, Que hem de llençar les ametlles I no pot créixer l'arrel. Les noies tan cofoies que ballaven a la plaça Amb les joies de flors que havien plegat Ara seuen avorrides i deixen passar la vida Amb la mirada pansida en un racó d'envelat. Mal, Fa mal De veure aquest temporal D'aigua de laboratori I llampecs artificials. Tot, Crema tot, Tot menys l'haro i el ninot, Menys els plens i menys la falla I brou a la llar de foc. Les noies tan cofoies que ballaven a la plaça Amb les joies de flors que havien plegat Ara seuen avorrides i deixen passar la vida Amb la mirada pansida en un racó d'envelat.