No era això, companys, no era això Pel que varen morir tantes flors, Pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop I dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, Ni paraules de pau amb garrots, Ni el comerç que es fa amb els nostres drets, Drets que són, que no fan ni desfan Nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això; Ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem Fins que no calgui dir: no és això.