Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor Quan els meus ulls es mullen Ella s'empassa les llàgrimes I amb la seva veu dolça Tot els inferns em fa oblidar Potser ella té ganes de plegar Però amaga sa tristor I em convida a saltar Per sobre el gran riu de l'enyor Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor Com un gran raig de sol Que em crema els ulls de tant mirar Ballo en els seus cabells Com un follet trist i rialler Si tot sembla perdut I s'estreny al laberint Ens agafem de la mà I saltem junts