Aprendre que Res no acaba Si dintre meu Abans no acaba Que el sol no es pon sense tornada Si en el teu cor esclata l'alba Aprendre que l'esperança és mentida Si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal Aprendre que Si un infant mata La meva mà No és massa estranya Què n'és, de trist, si un infant mata Enllà i aquí mor la tendresa Aprendre que potser aquesta tristesa És només un refugi per no dir-se a un mateix Que és tant més trist, perquè és tan necessari És tant més trist Aprendre a estimar-se la vida I que res no acaba si tu no vols Que el sol es pon sempre amb tornada Si l'alba és al teu cor Aprendre Que en certesa Res no tinc Si no m'ho dónes A fer que el cor sempre es commogui Pel fràgil gest de la bellesa Aprendre que sóc només si existeixes I és aquesta mesura la que vull i em defineix Aprendre per saber-se desprendre Vet aquí el vell secret Aprendre...