En els confins D'un vell sofà Ric de mudances De què em desfaig Per evident Falta d'espai He despertat Unes "caniques" Que hivernaven Amb tres pessetes Un bolígraf I uns tiquets Em ve el perfum Del magatzem De torrefactes I el sorollet Dels ous batuts En Duralex Tot cavalcant Barana avall Amb roba neta Pujant després De tres en tres -brut- Els graons Vine-te'n amb mi... No més promeses Només vull que torne a casa Aquell xiquet que un dia vaig ser Perquè m'ensenye A parlar amb la veu nova De cada por que duc a dins En els confins D'un vell sofà Ric de mudances On vaig aprendre A descordar Roba interior He retrobat les discussions Que edulcoraven Amargs cafès Sobre el futur I el nostre lloc Em ve el perfum D'una vesprada A l'Albereda I el sorollet Dels teuladins A l'estació: Fotografies Que he guardat Als embalatges Arraconats Dintre de l'eco Del pis buit Vine-te'n amb mi... No més promeses Només vull que torne a casa Aquell desig d'obrir el món Per desmuntar-lo I buscar entre les fitxes Una que porte el Meu color En els confins D'un vell sofà Ric de mudances A qui sabré Trobar de nou Algun espai Pense guardar El que continga A partir d'ara Per retrobar-ho Quan em calga Respirar Vine-te'n amb mi