El que està passant al Japó No és culpa del mar. És pel deix d'un somriure O l'estel d'algun vaixell, Jo no sé què és això Però jo vull això: Seguir l'estel al darrer blau. Una matinada d'abril, En la cuina d'amics, Plorava una guitarra I se'n reia el destí. Amb la por de l'això, Quan només vols això, Així, banalitzant el bé. Amb els teus records adormits En caixes de cartó arreu, Vius en una mudança O un viatge que no té fi. I no és fàcil això Però jo vull això, Així, donant-li temps al temps. Mentre et despulle amb un bes, On l'acròmion és vers, T'acarone l'espatlla I em despenges un breu somrís. No sabré què és això Però jo vull això: Seguir l'estel al darrer blau.