En els confins d'un vell sofà Ric de mudances De què em desfaig per evident Falta d'espai He despertat unes caniques Que hivernaven Amb tres pessetes un bolígraf I uns tiquets Em ve el perfum del magatzem De torrefactes I el sorollet dels ous batuts En Duralex Tot cavalcant barana avall Amb roba neta Pujant després de tres en tres Brut els graons Vine-te'n amb mi No més promeses Només vull que torne a casa Aquell xiquet que un dia vaig ser Perquè m'ensenye A parlar amb la veu nova De cada por que duc a dins En els confins d'un vell sofà Ric de mudances On vaig aprendre a descordar Roba interior He retrobat les discussions Que edulcoraven Amargs cafès sobre el futur I el nostre lloc Em ve el perfum d'una vesprada A l'Albereda I el sorollet dels teuladins A l'estació Fotografies que he guardat Als embalatges Arraconats dintre de l'eco Del pis buit Vine-te'n amb mi No més promeses Només vull que torne a casa Aquell desig d'obrir el món Per desmuntar-lo I buscar entre les fitxes Una que porte el meu color En els confins d'un vell sofà Ric de mudances Aquí sabré trobar de nou Algun espai Pense guardar el que continga A partir d'ara Per retrobar-ho Quan em calga respirar Vine-te'n amb mi